Lucien Roisin Besnard

Postals de Lucien Roisin Besnard (Lucien Eduard Roisin Besnard) París 1884 – Barcelona, 1943)

Lucien Roisin, nascut a Paris l’any 1884(*), Quant estava a Paris entre les seves amistats destacava la que mantenia amb els germans Lumière, inventors del cinema, precisament a ells els comprà la seva primera càmera fotogràfica, càmera que s’emportà a Barcelona i féu servir durant la seva carrera professional.
1910 / 1911, Roisin creà una nova col·lecció de postals, desplaçant-se per tot Catalunya i altres indrets,
En la Primera Guerra Mundial (1914-1918), moriren els seus germans, al 1918, poc abans d’acabar la guerra, els seus nebots, orfes, van venir a viure amb ell, com que no tenia fills els afillà.
Creà la Casa de la Postal a la Rambla de Santa Mònica a Barcelona, el negoci el portava el seu nebot mentre ell continuava fent fotografies, aquest establiment fou el primer en popularitzar els blocs de postal en forma d’acordió, tècnica que encara es fa servir avui.

Al tombant de segle hi havia a Barcelona, un xic més tard que a la resta d’Europa, un autèntic boom de col·leccionistes de postals i el 1901 es fundà una societat: la Sociedad Cartófila Española HISPANIA, amb la revista mensual España Cartófila. El seu primer president, Lluís Bartrina, fou un editor-fotògraf pioner que marcà el camí per a futurs editors de postals. Les seves primeres vistes de Barcelona impreses en fototípia a la casa Hauser y Menet (Madrid) i després les fototípies impreses a la casa Thomas (Barcelona) van influenciar de molt segur en la visió de negoci de Toldrà.

Aquest començà les activitats «postaleres» en el moment en què L. Bartrina deixava d’editar postals impreses amb la tècnica de la fototípia per dedicar-se al procés del Bromur.

El procés d’impressió de les postals era la fototípia, eren impressions monocromes (malgrat podien ser en tinta negra, verda i blava..), les lletres o peus d’impremta s’imprimien en tipografia i podia variar el color, les series en color eren fototípies amb tricromia.
El 16 de febrer del 1943 a l’edat de 58 anys, Roisin mor a Barcelona, on és enterrat al cementiri de Montjuic. Per coses de l’atzar l’arxiu de Roisin anà a parar a un drapaire que l’adquirí a la seva cunyada per 11.000 ptes., Luciana Roissin amb l’ajuda d’un amic el recuperà per 25.000 ptes., però aleshores quedà en mans d’un editorial amb el compromís d’editar una col•lecció de llibres fent servir les imatges, el projecte no prosperà perquè l’empresa hagué de tancar, però tingueren l’encert de fer donació d’una part important de l’arxiu Roisin a l‘Institut Fotogràfic de Catalunya , institució que depèn de la Diputació de Barcelona, i la resta a l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès. (aquesta informació esta extreta de varies fonts. En l’article citat de Jaume Tarrés Pujol hi ha dades més contrastades que en altres fonts poden ser no del tot fiables)

També hi ha dos blocs de postals un de 14 i l’altre de 15, totes numerades correlativament i 15 postals barrejades d’altres indrets, com Vallfogona de Riucorb i el Balneari, Montblanc i alguna del museu Maricel de Sitges que guardo perquè es veu a façana amb el balcó de ferro forjat procedent del castell de Santa Coloma de Queralt.

(*)Tarrés Pujol, Jaume Lucien Edouard Roisin Besnard. Aportacions a la biografia i l’estudi de la producció d’un editor de postals Revista Cartòfila desembre 2009 any XXVI núm. 30