|
POBLES DEL VENT I DEL SILENCI |
/../ Ja no podràs trobar en el cim de les portalades reforçades aquella resta d'escut mig trencat que et parlava de senyorius antics i coneguts, ni en els marxapeus de les entrades aquell bloc de pedra massissa col·locat sencer en un portalot de fusta corcada, ni veuràs estampits a les parets aquells senyals o aquelles inscripcions que et commocionen perquè no les entens /../ |
/../ Vaig entregar-vos el cor i vaig estimar-vos, pobles del vent i del silenci, perquè l'absència de les vostres veus ressonava només dintre el meu cor i no tenien veu per al món que no us comprenia, que us havia abandonat dintre la negra nit tancant les vostres portes perquè no pogués entrar-hi ningú que sentís encara viva la veu de l'home. Quan aquestes s'han tornat a obrir, la vostra ànima ha fugit per sempre /../ |
|