1873

SALIGNAC DE LAMOTHE‑FENELON, FRANCISCO DE. Tratado de la educación de las niñas.  Biblioteca Popular, (2ª sèrie , núm. 10), Impremta de V. Miró i Cia.,  Barcelona (1873)  145 pp. (16x11)

Traducció  del francès al castellà i pròleg  de mossèn Joan Segura i Valls. A l'Institut Municipal d'Història de l'Ajuntament de Barcelona, Casa de l'Ardiaca, al carrer Santa Llúcia,1, hi ha un exemplar, cota B.1873‑12 (14)

Mn Joan Segura l'any 1888 va fer donació d'un exemplar d'aquest llibre a la Biblioteca de l'Associació d'Excursions Catalana, aquest fet surt publicat al Butlleti de l'Associació pàgina 239 del Tomo X, està registrat amb el núm. 1.709 (per veure el text clicar aquí)

1879

Sobre la libertad de la Ciencia. La Ciencia Cristiana, Madrid (1879), pp. 211‑322. (14,5x21,5)

Aquest extens treball va guanyar el primer premi de la Juventud Católica de Madrid."El jurado elegido por la Juventud Católica de esta corte  para examinar las Memorias presentadas en el concurso convocado por esta Academia, cuyo tema ha sido: La libertad absoluta de la ciencia es contraria, no solamente á la fe, sino también á la razón;... El día 20 de Febrero de 1879, primer aniversario de la feliz exaltación al sólio pontificio de Nuestro Santísimo Padre León XIII, reunida la Juventud Católica de Madrid en solemne sesión extraordinaria, bajo la presidencia del Excmo. y Rmo. Señor Arzobispo de Ancyra, Nuncio apostólico, y de los Excmos. Señores Obispos de Oviedo y de Areópolis, se leyeron los dos dictámenes que preceden, se abrió el pliego cerrado correspondiente á la Memoria señalada con el número 5, y que tiene por lema Ut sint unum, resultando ser su autor D. Juan Segura y Valls, presbítero de Santa Coloma de Queralt (Tarragona), al cual se declaró premiado con el magnífico cuadro al óleo, que representa á San Nicolás de Bari  y que con este objeto ha regalado el Excmo. Señor marqués de Heredia..."

Historia de la villa de Santa Coloma de Queralt. Impremta de Vicente Magriñá, Barcelona (1879), 307 pp.. (13,5x19,5)

1885

Aplech de documents curiosos e inedits fahents per la historia de las costums de Catalunya. Jochs Florals de Barcelona, any XXVIII de llur restauració, Estampa "La Renaixensa", Barcelona (1885), 298 pp.. (16,5x26)

Aquest treball es va presentar amb el lema "Nova et vetera"  i va obtenir un premi extraordinari: (un  objecte artistich donatiu de l'Associació d'excursions catalana , al autor del  mellor "Estudi  sobre  cants, costums ó tradicions populars de Catalunya".

1887

Historia del Santuari de Sant Magí.  Tipografia Católica, Barcelona (1887),  177 pp. (17.5x26,5)

"Dol que no pugan ser premiades dues de les composicions que optavan á aqueix premi, notables quiscuna en lo seu género. Lo  jurat ha  cregut que debia donar la preferencia á la senyalada ab lo núm. 77, que te per títol: Historia del Santuari de Sant Magí, lema: Florebit  solitudo, ja perque son autor dona á conéixer de una manera molt complerta un dels Santuaris més celebrats de Catalunya, ja per la importancia dels documents inédits que en dit treball se publican, ja també per la disposició artística del conjunt que, sens perjudicar á la veritat  histórica, dona á la obra los atractius d'una narració novelesca, ahont s'hi destacan figures interessants plenas de colorit  i  de vida."
(De la Memòria del Secretari del Certamen de la Joventut Catòlica, any 1887).
A la Biblioteca de Catalunya hi ha un exemplar signat per l'autor amb una dedicatòria manuscrita dedicada a Marian Aguiló

Historia del Santuari de Sant Magí. Certamen Catalanista de la Joventut Catòlica de Barcelona. Tipografía Católica, Barcelona (1887) p. 139 ss. (18.5x27)

Miscelánea Folk‑lórica. Cançons Catalanes aplegades en la comarca d'Urgel,Biblioteca Popular de l'Associació d'Excursions Catalana, vol. IV. Llibreria d'Alvar Verdaguer, Barcelona (1887),.p.105 ss.(12x17,5)

Miscelánea Folk‑lórica. Noms de les partides dels termes de Santa Coloma de Queralt, Castelldesens i Belianes Biblioteca Popular de l'Associació d'Excursions Catalana, vol. IV. Llibreria d'Alvar Verdaguer, Barcelona (1887), p. 147 ss.(12x17,5)

 Miscelánea Folk‑lórica  és un recull de lectures dels millors treballs presentats a les sessions de l'Associació d'Excursions Catalana per alguns dels seus membres i  que segons el criteri del Sr. Arabía i pel seu interès mereixen ésser publicats. A més dels escrits  de mossèn Segura i del mateix Arabía hi ha treballs de: Almirall, Bosch de la Trinxería, Brú, Cortils y Vieta, Gomís, Maspons y Labrós, Roca  y  Cusi  y  Vidal  de Valenciano (G.)

Hi ha referències a aquesta activitat de mossèn Segura a l'Enciclopèdia de l'excursionime 2 vols. Rafel Dalmau, Barcelona (1954)

1890

Guía-itineraria de las regions compresas desde Montserrat al Camp de Tarragona y de La Segarra al Panadès Arthur Osona. Barcelona "La Renaixensa", 1890, 176 p. (Biblioteca de Montserrat) Mont  I  12º  176

1893

Etimologia dels noms de pobles de la Cerdanya catalana. Premiada en lo Certamen de l'any 1892 de l'Associació Literària de Girona. Impremta i Llibreria de Paciá Torres, Girona. (1893), 42 pp. (19,5x27).
"Premi del Excm. Sr. Comte del Vall de Marlés, Diputat á Corts. S'ha donat lo premi á la memoria num. 17, ETIMOLOGIA DELS NOMS DE POBLES DE LA CERDANYA CATALANA, lema: Poesia fossil. La memoria es molt apreciable pero no passarém per alt algunas salvetats. 1er. Que'l treball es incomplert; puig deixa molts noms y dels mes interessants, 2on. Que parteix  d'una teoría (a nostre entendre) falsa respecte á la etimología dels noms de lloch y no está l'autor enterat dels últims avensos en materia de filologia toponomástica.
(Memoria  del   Sr. Secretari  de  la Asociació)".

1895

Guía-itineraria de las regions compresas desde Montserrat al Camp de Tarragona y desde la Segarra al Panadés ab la descripció de las concas dels rius Noya, Foix y Gayá.. Osona, Arthur  Barcelona  Estampa de F.Altés , 1895  -  312 p.   amb mapa   (Biblioteca de Montserrat D  II  12º  1439

1904

Lo Temple Parroquial de Santa Maria d'Igualada. Premi de la Comunitat de Preveres d'Igualada en els Jocs Florals del Centre Moral Instructiu de Sant Josep, celebrats a Igualada l'any 1904  en commemoració del Dogma de la Immaculada.

/../D'aquesta monografia històrica i inèdita es conserva un exemplar mecanografiat a la Biblioteca de la Fundació "la Caixa". Uns anys després, el periòdic local "Llibertat" va encetar la publicació de forma coleccionable d'aquesta memòria sobre el temple parroquial, que s'inicià el novembre de 1926. Vint anys més endavant, el periòdic "Igualada" va publicar per capitols i integrament aquest treball, amb traducció al castellà i notes a cura d'Antoni Carner,(14-4-1943/22-4-1944)/../ RIBA I GABARRÓ , CAROLINA. Mossèn Segura i la seva relació amb Igualada. Diari d'Igualada- Periòdic de l'Anoia 23/4/94. 

1906

Montserrrat, Historia de Montserrat Orígens del Santuari y del Monestir 72 pàgines 210X135 mm. (Biblioteca de Montserrat Ms. 1068)

1907

Història d'Igualada. 2 vols, Estampa d'Eugeni Subirana, Barcelona (1907), vol I 687 pp., vol II 470 pp. (16x22,5)

Varen il.lustrar aquesta obra: Gaspar Camps i Junyent d'Igualada, Eudald Canibell de Barcelona, Joaquim Figuerola de Barcelona, Jaume Llongueras de Barcelona, Jaume Pahíssa de Sants, Albert Pahíssa de Barcelona, Alexandre de Riquer de Calaf i Lluís Urgellés de Barcelona, amb acurats dibuixos a la ploma.

1909

Congrés d'Historia de la Corona d'Aragó. Repàs d'un manual notarial del temps del rey En Jaume I. . 2 vols., Francesc X. Altés, Barcelona (1909). p.300 ss (19,5x28)

Congrés " Dedicat al Rey en Jaume I  y  a la seva època. Ab lo patrocini del Excm. Ajuntament   de  Barcelona. Barcinona  anno  domini MCMIX".

1910

A estones perdudes. Apuntacions i estudis, Estampa la Renaixensa,  Barcelona (1910), 271  pp. (10,5x17)

Aplec de les narracions publicades a La Ilustració Catalana amb el pseudònim Rafel Sans d'Urpí. Pròleg d'Antoni Careta Vidal. Editat després de la seva mort el 16 de juliol de 1909.

 Reprodueixo íntegrament el pròleg amb la seva grafia original:

"Als  qui  llegesquen.

Confés ab tota sinceritat que no tinch gayre afició als pròlechs, a menys que sien molt pertinents ò necessaris a un llibre; ni'm consider dotat de les condicions de saber, de pedantería ò d'esperit llagoter qu'es necessaria per a ferne. Aixi es que, ara y sempre, havía rebutjat propostes d'engiponar davantals de llibres d'altri; però avuy ha vingut un cas per a mi excepcional: m'ho demana un amich  caríssim com en Francesch Matheu, al qui'm doldría de tot cor dexar de complaure en cosa alguna, y, al mateix temps, se tracta de la memoria d'altre bon amich (qui al Cel sia), al qual vaig empènyer ‑desgraciadament no ab tanta eficacia com jo hauria volgut‑ a fer obretes del genre a que pertanyen les que s'enclouen  en  lo  present   llibre.

La  meva  amistat  ab  Mossèn  Segura,  tingué'l  següent  origen:

Un dia, ja fa més de trenta anys, un antich treballador de casa me feu conèixer la Historia de la Villa de Santa Coloma de Queralt. Fullejarla y devorarla ab fruició, fou en mi un moviment espontani. Aquella agradosa traça en fer reviure figures y escenes passades d'entre la pols dels pergamins y papers, sovint molt enigmàtichs, me plavia de tal manera, qu'escriguí a l'autor felicitantlo y dolentme, al mateix temps, de que qui tan belles coses produhía en llengua castellana, no ho fes en nostre idioma. A lo qual lo bondadós Mossèn Segura va respondre agrahint los termes de ma carta y afegint: "perdónem aquest pecadet, (lo de no escriure en català) ja que me'n proposo la esmena".

Y. en efecte, va complir sa paraula: desde llavors, tots ò quasi tots sos escrits, ‑al menys los que jo he pogut conèxer‑,  com l'Aplech de documents curiosos e inèdits fahents per la Historia de les costums de Catalunya (premiada en los Jochs Florals de 1885), la Historia del Santuari de Sant Magí (premi del Certamen catalanista de la Joventut Catòlica en 1887), com també la Historia d'Igualada, aparagueren   en   català.

Veyent  aquella traça y aquell bon gust en arrencar del document la vida d'una època, me dolía que semblants aptituts no s'esmerçassen també en quelcom de literatura delitable, i així vaig manifestarho a l'escriptor, instantlo repetidament a ferho; però ell, encastellantse en la seva modestia sempre s'hi resistía, y sols lo desig de complaurem li feu tantejarho en LA ILUSTRACIÓ CATALANA l'any 1888. Sempre desconfiant de les seves forces per conrear semblant genre, y fins protestant de que no s'hi sentia ab vocació, sols la persisten­cia d'en Francesch  Matheu  ‑fentlo enrabiar de debò algunes vegades‑  logrà que produhís la major part de lo que figura en aquest volum, lo qual serà sens dubte, una sorpresa pels no habituats en la lectura de la ILUSTRACIÓ CATALANA d'abdues èpoques, com per molts més ho serà conèxer en lo  valiós autor de treballs de historia y d'arqueología, Mossèn Joan Segura, lo doble aspecte en sa desfreça, fins avuy mantinguda, de Rafel  Sans d'Urpí.

Ara be.  Si'm fos possible, de bona gana preguntaria a  cada hu dels qui haguessen llegit lo volum: qui tenia rahó? en Matheu y jo estimulant a Mossèn Segura? ò aquest mostrantse impotent   y  descoratjat?

Perque si, treballant de mala gana y enviantlo escrit tal com rajava de la ploma, sens rès tocarhi, sabé donar còs y ànima a éssers humils com "La Felipa", "Lo nostre Sagristà" y "Poncella"; si sabé fernos respirar l'ayre de la terra y dels costums de sa vila en la serie fragmentaria de quadrets "Los Colomins"; si  logrà tenirnos sospesos ab la mitja rialla en los llavis ab "Les Cortines grogues", treballet plè de graciós humorisme; si conseguí interessarnos ab sa senzilla narració "Hereu y Pubilla";¿ què no hauría conseguit, si, dexant l'encongiment, hagués emprès   per esta   via volada extesa?

No li mancava sino'l voler per arribar a esser un de nostres primers narradors y novelistes; crech  que no hi haurà ningú  que, ab conexement de causa, opine lo contrari.

Perque en  Mossèn Segura se trobaven aplegats una ilustració ferma, una inteligencia clara, un esperit observador y un gran sentiment artistich. Sí;  era artista de cap a peus, com que, apart de les lletres y la historia, se dedicava més  ò  menys a la musica, al dibuix, a la pintura y a la escultura, fins al punt d'haver restaurat quadros antichs, construhit un altar al menys  y  esculpit alguna imatge.
Va néxer  en  Santa Coloma de Queralt  lo  dia 30 de Març de 1844.

Després de cursar la carrera eclesiàstica,  s'ordenà de sacerdot y obtingué un benefici en la parroquia. Home de gusts senzills, despossehit de tota ambició, apart de les obligacions  del seu ministeri, que complia ab  tota la cura d'un bon dexeble de Crist, lo seu dalè eren sos llibres y sos estudis.

Si hagués viscut en una capital com Barcelona, ¡ quin  fruyt més abundós  y  útil  haguera tret dels arxius nostres ! Però ell per rès del món hauría dexat la vileta hont, a més de sa familia, sa casa  y  son  passament  modest, tenia posat   un afecte entranyable.

Voldria tenir a la vista les cartes que m'escrigué Mossèn Segura, per a  donar una idea cabal d'aquell home qui, essent tan ferm en materia de principis, tan inteligent y tan ilustrat, fou al mateix temps   humildíssim y d'una bondat  angélica.

Per ço'l dia 16 de Juliol de 1909  fou general y unànim lo sentiment  en la vila de Santa Coloma  per  la mort de "Mossèn Joanet", com li deya afectuosament lo poble.

¡ Llàstima que no haja tingut en esta ocasió millor panegirista !

Però, diguèume los qui aço haveu llegit: ¿ No us sembla que, a pesar de tot, aquí  era jo  qui  irresistible  y   fatalment   venía obligat a serho ?

Antoni  Careta  y  Vidal"

Del natural. Lectura Paoular Biblioteca d'autors catalans Ilustració Catalana Barcelona Los colomins -Les cortines grogues - La fira del congre.(fascicle 164 pp 165-224 (12x19,5)

Del Natural. Los Colomins. Apuntacions per un quadret. Les Cortines Grogues i La Fira del Congre, Lectura Popular, Biblioteca d'Autors Catalans, num. 164 vol. X La Ilustració Catalana, Estampa La Renaixensa, Barcelona (1910),  p.193 ss. (12x19,5)

Los Colomins ‑Apuntacions per un quadret‑. Les Cortines Grogues. i La fira del Congre, són  les obres que recull aquest volum. La trascripció del pròleg ens ajudarà a conèixer quelcom més de mossèn Joan Segura:

Mossèn Joan Segura nasquè a Santa Coloma de Queralt, el 30 de Març de 1844. Havent cursat la carrera eclesiàstica y essent ja sacerdot, obtinguè un benefici en la parroquia de sa vila nadiva, ab lo qual, consagrat a les tasques de son ministeri, a sa familia, y a sos llibres,ne tinguè prou per considerarse un home feliç. Y  ho era, efectivament, comptant  com  comptava  ab l'afecte  de sos paysans.

Desde sa jovenesa era aficionat a investigacions històriques. Son primer llibre relativi­ment important fou la Historia de la Villa de Santa Coloma de Queralt, un de quals exem­plars anà a parar a mans de l'eximi literat n'Antoni Careta y Vidal, qui(restà admirat, segons ell mateix  explica, " d'aquella agradosa traça en fer reviure figures y escenes passades d'entre la pols dels pergamins y papers, sovint molt enigmàtichs." En Careta no pogué resistir al desig d'escriure a l'autor felicitantlo y, al mateix temps, dolentse de que una tan valiosa ploma s'acullís a l'idioma castellà, quan tan belles obres podia fer en el propi. Mossèn Segura prometé esmenarse, y, desde llavors, escrigué en català totes o quasi totes ses obres, entre les quals esmentarèm l'Aplech de documents curiosos e inèdits fahents per la Historia de les costums de Catalunya (premiada en els Jochs Florals de 1885), la Historia del Santuari de Sant Magí (premiada en el certamen de la "Joventut Catòlica" de 1877), y la Historia d'Igualada.

L'amenitat y'l vigor que mossèn Segura sabia donar a ses descripcions històriques, la pintoresca naturalitat y la concisió de son llenguatge, mercès a les quals tota època y fins tota escena evocada per ell semblava viscuda, feren qu'en Careta, en Matheu y altres amichs, l'instessin a cultivar la novela de costums. La modestia'l feu resistirse, però finalment accedí a ensajarshi y desde la primera època de la Ilustració Catalana, baix el pseudònim de "Rafel Sans d'Urpí", vinguè donant al públich petits croquis que, tant per la senzillesa de llur forma com per llur profonditat psicològica, han fet les delicies dels llegidors. Mes,  una veritable novela, una novela sencera, no la escrigué may.

No solament s'hi negava, sinó que sostenía trobarse mancat de vocació. Segons ell, l'escriure un senzill quadret ja li resultava una tasca dificultosa, tot y no fer més que copiar del natural y esmenarlo en poch ò en molt. Era, donchs, mossèn Segura, un home tan humil com ilustrat, qual clar talent y qual fina observació ningù podia desmentir, sinó sa propia y excessiva modestia. Si haguès volgut, condicions tenia per figurar entre'ls  novelistes de primer  rengle. com ho indiquen sos quadros Los Colomins, Hereu y Pubilla. Lo Jepet del Sastre, y'ls admirables esboços La Senyoreta, La Felipa, Poncella, etc.

Era també mol entès en pintura i esculptura, havent restaurat quadros antichs, cons­truhit un altar i esculpit més d'una imatge; y en música era quelcom més que un aficionat   inteligent.

Morí aquest veritable artista el 16 de Juliol de 1909, a Santa Coloma, hont el condol fou unànim. Recentment, la Ilustració Catalana, ha reunit en un volum, titolat A estones perdudes, les apuntacions y estudis de  tan malaguanyat  autor, qual nom no restarà ja perdut per la historia del nostre renaxement   literari.

1953

Història de Santa Coloma de Queralt. Refosa  i ordenada en la seva ampliació per Joaquim Segura Lamich. Il.lustrada per Isidre Ibars Costafreda, 1a. edició, Bas Estamper d'Igualada (1953), 465 pp. (16,5x22,5)

1959

BASSA I ARMENGOL, MANUEL. Mossèn Segura i la seva obra. Associació Arqueològica de la Vila de Santa Coloma de Queralt, Bas Estamper d'Igualada (1959) 11 pp.(17,5x25)

És un opuscle acuradament imprés on es recull, el text de la conferència donada el 15 d'agost pel Sr. Manuel Bassa i Armengol. President del Consell Consultiu  d'A.A.V. en commemorar  el cinquantè aniversari de la mort de mossèn Segura. Editat per la Comissió organitzadora de l'homenatge a mossèn Segura amb el patrocini de l'Ajuntament.

1971

Història de Santa Coloma de Queralt.  Refosa i ordenada en la seva ampliació per Joaquim Segura Lamich. Il.lustrada per Isidre Ibars Costafreda, 2a. edició, Bas Estamper d'Igualada (1971) 466 pp.(19x26)

Justificació del tiratge: 500 exemplars en paper especial àmbar, 100 exemplars en paper de fil Romaní, numerats de l'1 al 100, marcats amb xifres aràbigues.

1978

Història d'Igualada. 2 vols. Els llibres de l'Ateneu Igualadí, Col.lecció Història vol. 1 i 2. Ateneu Igualadí‑Serppac, Igualada (1978). Reproducció facsímil de la 1a. edició de 1907/1908,  vol. I, 687 pp.  vol II,  470 pp. (14x21.5)

1984

Història de Santa Coloma de Queralt.  Refosa i ordenada en la seva ampliació per Joaquim Segura Lamich. Il.lustrada per Isidre Ibars Costafreda, 3a. edició,  Virgili i Pagès, SA, Lleida (1984) 466 pp .(17x24)

1994

Historia del Santuari de Sant Magí.  Tipografia Católica, Barcelona (1887),  177 pp. (17.5x26,5) Associació Cultural Alt Gaià. Santa Coloma de Queralt. 1994. Edició facsímil de l'edició original del 1887.180 pgs

Restauració de l'Església Parroquial (1897‑1898).  Salvador Palau Rafecas "El Galo", Santa Coloma de Queralt ‑ Alt Gaià. (1994) 13 pp.( 29,5x21)

És una edició facsímil d'un manuscrit de mossèn Segura editat en motiu del cent‑cinquan­tè aniversari del seu naixement. En la contraportada hi ha reproduïda la signatura amb rúbrica de l'autor i esta datat a Santa Coloma de Queralt el 19 de febrer de 1898.

Justificació del tiratge: 300 exemplars numerats. Imprés en paper reciclat.